Evolución de Monteolivet

monti0 monti1

Com ja hem dit, la història del nostre barri gira al voltant de 1’ermita o església. De fet el primer nucli de població pròpiament dit, va nàixer al costat mateix de 1’esglesia, just on arrencava el camí de Natzaret (Camí de les Moreres), que era conegut com “el barriet” i que recentment desaparegut amb la construcció de la Ciutat de les Ciències. L’edificació d’eixes primeres cases data de l’any 1.877, el mateix en que Russafa fou annexionada a la ciutat de València. Abans d’això tot eren barraques i alqueries disseminades per l’horta.

Al voltant de l’ermita i d’eixes primeres, començà una ocupació accelerada de barraques i xicotetes cases d’horta, aïllades o en xicotets grups, que van anar omplint les xicotetes parcel·les d’horta. Les cases anaven construint-se al costat dels camins i de les sèquies, el cabdal de les quals ve de les aigües del Valladar, el qual naix de la sèquia principal de Rovella, i creua tota la ciutat de València.

Eixa xarxa de sèquies, i una altra de carreres, camins i sendes, va fer de Montolivet com un dels llocs mes atractiu per a 1’establiment de la població, sobre tot junt a la Carrera del Riu, que anava des de Russafa fins a La Punta, Natzaret o Pinedo, i que en el seu tram compres entre Russafa i 1’ermita, era conegut com a “Camí de Montolivet”.

Les Eixamplades dels anys 1.907 i 1.912, de Francesc de Mora, afectaren molt a Montolivet, tot i que amb ells la planificació es va estendre fins a una nova ronda, l’antic Camí de Trànsits (hui Peris i Valero). D’ahí endavant, Montolivet esdevé en el receptor d’una població recent vinguda a la ciutat, que cercava eixes àrees perifèriques per a viure, generalment llogats i de cost reduït, i junt als primers assentaments espontanis de caràcter linial junt als camins, va anar configurant-se les primeres parcelacions de caràcter urbà. Ja en 1’any 1.902, junt al camí de Montolivet (hui Pere Aleixandre), i agrupades en filera, es construeixen 8 cases per a lloguer front a l’església, actualment també desaparegudes i substituïdes per blocs de pisos.
Poc a poc van desapareguent les vivendes originals i els carrers que formaven (Hort de Vigné, Bragats, etc.), fins aplegar, a partir de l’any 1.920, a l’actual urbanització amb una brutal i incontrolada explosió urbana i demogràfica, sense cap tipus de planificació, passant de 450 habitants censats en l’any 1.900, a 21.764 l’any 1.981, que no ha parat de créixer fins a l’actualitat.

monti2 monti3