Nombrosos investigadors i historiadors, entre ells ORELLANA, VICENT BOIX i el marqués de CRUÏLLES, per citar alguns, han fet constar als seus estudis la referència a la llegenda del soldadet. Apart d’això, la tradició oral de la gent de Montolivet, i fins i tot de la de Russafa, Pinedo, Natzaret, La Punta i El Palmar, ha anat trasmetent, generació rere generació, la història fins als nostres dies. Aleshores ens sentim obligats a continuar amb la tradició i fer-vos-la saber:
«Compta la història que, per l’any 1.320, un fill del lloc de Montolivet, descendent d’una antiga família de Russafa (de la casa dels Alfonsos), a qui deien PERE ALEIXANDRE, va anar a lluitar a Terra Santa, i sent soldat fou fet presoner pels moros i captivat a Palestina. Va aconseguir fugir i se n’anà cap a la muntanya (suposadament a la «muntanya de les oliveres» de Jerusalem). Preocupat per la seua sort començà a pregar-li a la Mare de Déu que 1’ajudara. La Verge se li va aparèixer, en forma de retaule, al damunt d’una olivera. Tractà d’endur-se la imatge, però en veure que era molt difícil de transportar en la seua fugida, sense ser apercebut, va desistir i la deixa a l’arbre. Escoltant una veu de dona que li pregunta si no tenia fe, s’avergonyí i torna a per la imatge, la baixa de l’arbre i allí mateix es queda adormit, al seu costat.A 1’endemà es va despertar i, esglaiat, va observar que es trobava a un altre lloc. Eixint de la seua sorpresa, li va preguntar a unes persones quines terres eren eixes, contestant-li que 1’horta de Russafa.En agraïment pel miracle, el Soldadet li donà les gràcies a la Mare de Deu, i havent-se escampat la noticia per tot el poble, els habitants portaren el retaule a la parròquia del poble, fent-li festes durant 8 dies. Passat eixe temps, la imatge torna a aparèixer en la mateixa olivera, per la qual cosa convingueren de ferli, allí mateix, un ermitori, al qual contribuïren tots els veïns de les rodalies.»
«Compta la història que, per l’any 1.320, un fill del lloc de Montolivet, descendent d’una antiga família de Russafa (de la casa dels Alfonsos), a qui deien PERE ALEIXANDRE, va anar a lluitar a Terra Santa, i sent soldat fou fet presoner pels moros i captivat a Palestina. Va aconseguir fugir i se n’anà cap a la muntanya (suposadament a la «muntanya de les oliveres» de Jerusalem). Preocupat per la seua sort començà a pregar-li a la Mare de Déu que 1’ajudara. La Verge se li va aparèixer, en forma de retaule, al damunt d’una olivera. Tractà d’endur-se la imatge, però en veure que era molt difícil de transportar en la seua fugida, sense ser apercebut, va desistir i la deixa a l’arbre. Escoltant una veu de dona que li pregunta si no tenia fe, s’avergonyí i torna a per la imatge, la baixa de l’arbre i allí mateix es queda adormit, al seu costat.A 1’endemà es va despertar i, esglaiat, va observar que es trobava a un altre lloc. Eixint de la seua sorpresa, li va preguntar a unes persones quines terres eren eixes, contestant-li que 1’horta de Russafa.En agraïment pel miracle, el Soldadet li donà les gràcies a la Mare de Deu, i havent-se escampat la noticia per tot el poble, els habitants portaren el retaule a la parròquia del poble, fent-li festes durant 8 dies. Passat eixe temps, la imatge torna a aparèixer en la mateixa olivera, per la qual cosa convingueren de ferli, allí mateix, un ermitori, al qual contribuïren tots els veïns de les rodalies.»
