No podem començar a parlar documentadament de l’inici de la història de
Montolivet, tot i que l’any 1.415 hi hagué un incendi que va cremar l’arxiu que hi
havia a l’esglèsia parroquial de Russafa; per això 1’unic punt de partida, que
tradicionalment marca el començament de Montolivet, es la llegenda de «El
Soldadet y la Mare de Déu», de la qual més endavant parlarem. El que si és ben
cert es que Montolivet era una partida d’horta del poble de Russafa, formada per
un important nucli de població llauradora disseminada en nombroses alqueries i
barraques repartides en un ampli terme.
Totes les dades investigades sobre els oríges de Montolivet apunten sempre cap
a la mateixa referència: la primitiva ERMITA DE MONTOLIVET. És a dir, sembla
que entre els anys 1.320 i 1.350, va esdevenir la construcció de l’Ermita, arran
dels fets que la llegenda relata, i, per tant, l’inici de Montolivet com a nucli
poblacional amb denominació pròpia. Abans no es coneix cap referència amb el
nom de Montolivet, perquè possiblement eixe nom tinga el seu orige en la
llegenda, tot i que el Soldadet, com ja veurem, va quedar-se adormit en un «mont
amb oliveres», que va donar el nom de «Mare de Deu de Montolivet» a la verge del
retaule, autora del miracle. De fet l’etimologia de Montolivet es la següent: MONT
(xicoteta elevació del terreny sense aplegar a ser muntanya) i OLIVET (llogaret o
hortet plantat d’oliveres).
Cal tenir en compte que, a banda de que la llegenda puga o no ser certa, els
historiadors, unànimement, donen com a bona eixa data.
El que si queda clar, es que qualsevol referència que pugam fer de Montolivet,
sempre anirà lligada a l’ermita i a tot el que succeix al seu voltant al llarg dels
anys.
